Dos Birres i Unes Braves a Rúbies

Ens enduem una agradable sorpresa amb aquesta via, que a priori ens semblava menys interessant. Llevat de la primera tirada, peatge inevitable per arribar a les plaques superiors, la resta de la via ens regala una sèrie de trams atlètics i agraïts. Un sorprenent segon llarg sobre placa, un aeri flanqueig al tercer i una elegant fissura al darrer, que els més valents segur que poden forçar en lliure, són els al·licients d’aquest itinerari. El rocam és de bona qualitat en general, tot i que encara li manca una mica de freqüentació per acabar de netejar l’itinerari, terrós en algun punt. La via roman pràcticament equipada i només haurem de menester algun friend mitjà, sobretot per si volem passar en artificial el darrer tram.

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.

L1(IV+)

El primer llarg és el menys reeixit de la via; ens enfilem per una fissura tombada (expansió visible) i seguim per uns diedres fins arribar a una savina. Flanquegem per una placa cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió. 35 metres.

L2(V+)

Sortim de la reunió en direcció a una expansió visible. Al principi la roca no dóna massa confiança, però de seguida millora. La paret es va posant vertical i l’escalada esdevé divertida i prou sostinguda fins arribar a la segona reunió, que es troba tot just superada una alzina característica a mitja paret. 35 metres.

L3(V+)

Iniciem la tirada fent una diagonal fins la primera expansió; després recte amunt fins trobar dos escarpies juntes a l’inici d’una fissura. Trobem una altra escarpia que protegeix un pas una mica estrany que ens permet arribar a una nova expansió. A partir d’aquest punt obliqüem cap a l’esquerra amb bon ambient fins que quedem a l’esquerra del sostre. El superem per la part més dèbil amb uns moviments atlètics sobre bones nanses i ja quedem col·locats en terreny ,és fàcil, però alhora més trencat. Ens resten uns metres fàcils fins la tercera reunió que queda a la dreta. 40 metres.

L4(V)

Anem cap a la dreta a buscar un bonic -però curt- diedre ben protegit amb dues expansions. Sortirem a una placa fàcil que ens portarà fins la quarta reunió. 30 metres.

L5(V/A1)

Iniciem la tirada per una bonica placa inclinada que ens mena davant d’una bona fissura. La superem amb tres passos d’artificial equipat, més un altre a equipar (Camalot #1 perfecte) que ens menen a una darrera bona placa que travessem en diagonal fins que sortim de la paret. 35 metres.

Descens:

Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.

El que més m’ha agradat:

• Mantingut segon llarg, millor del que aparenta.
• Tercera tirada amb un flanqueig molt bonic.
• Ben equipada.
• Ràpida, perfecte per combinar amb alguna via veïna.

El que no m’ha agradat tant:

• Primera tirada.
• Algun punt de roca força discreta.